Clàssics per a la vida

'Que otros se jacten de las páginas que han escrito; | a mí me enorgullecen las que he leído', deia Borges. I és que els bons llibres ens transformen: un passatge, per breu que sigui, pot despertar la curiositat del lector i encoratjar-lo a llegir una obra que li canviï la vida per sempre més. Vet aquí el poder de la literatura, que no només ens obre horitzons, sinó que també diposita en nosaltres, d'una manera lenta però constant, la clau per entendre la vida. Mogut per aquesta idea, Nuccio Ordine ens convida, a Clàssics per a la vida, a descobrir o recordar alguns dels clàssics de tots els temps, mestres d'innombrables generacions: Plató, Rabelais, Shakespeare, Goethe, Cervantes, Rilke... Ja que, per l'autor, l'ensenyament i l'educació constitueixen una forma de resistència a les lleis omnipresents del mercat, a la mercantilització de les nostres vides, al temible pensament únic. 'Pocs llibres sobre la relació entre l'art, la literatura i la història de les idees són tan apassionants i lluminosos com el de Nuccio Ordine'. George Steiner, The Times Literary Supplement, 'Els llibres més recomanables de l'any'. 'Un llibre meravellosament inútil'. Ignasi Aragay, Ara 'Tot un manifest en contra de l'educació com a sistema de manufacturació de ciutadans acrítics. Ordine milita contra la mercantilització de la cultura i contra la burocratització de l'ensenyament, però sobretot contra la degradació dels principis humanistes i il·lustrats que han sostingut la formació dels ciutadans a Europa'. Domingo Ródenas, El Periódico 'Ordine és un veritable paladí d'una forma de docència atenta i apassionada'. Gerard F. Mur, Nuvol 'Un llibre per gaudir de la primera a la darrera pàgina'. Ramón Moreno, Directe.cat 'Nuccio Ordine proposa un acte de resistència: tornar als clàssics per cercar-hi les pistes del passat que ens ajuden a entendre el present'. Regió 7

Nuccio Ordine (Diamante, 1958) és professor de literatura italiana a la Universitat de Calàbria i autor de diversos llibres, bona part dels quals centrats en la figura de Giordano Bruno i en el Renaixement. Ha estat professor convidat de centres com Yale, París IV-Sorbonne, CESR de Tours, IEA de París, el Warburg Institute o el Max Planck de Berlín. És també membre del Harvard University Center for Italian Renaissance Studies i de la Fundació Alexander von Humboldt, així com membre d'honor de l'Institut de Filosofia de l'Acadèmia Russa de Ciències. Quaderns Crema ha publicat 'La utilitat de l'inútil. Manifest' (2013), traduït a una vintena d'idiomes.